És necessari
estar enamorada i que ell ho estigui per viure una passió sense límits?
No sempre estimem
a qui desitgem, ni desitgem a qui estimem. Però, potser no es pot gaudir de la sexualitat sense que hi hagi
un compromís pel mig? Les opinions són moltes, i tan diferents ... Però l'opció
ha de ser teva.
La problemàtica
del sexe, com a força irrefrenable, ha passat del més sever dels controls a la
més bella de les satisfaccions. Moltes vegades el camí cap al sexe és el més
semblant a una carrera d'obstacles, però aquest cop, morals. I és que de
vegades sembla que l'amor dóna al sexe una mena de coberta ètica que fa que la
vida sexual es pugui viure sense culpes. Aquesta moralitat està constituïda per
un conjunt de normes que ens dicta el que està bé fer i el que està malament.
"Definitivament
està malament prendre l'altre com a objecte sexual", ens dicten les
convencions culturals i socials. Però arribat el moment de la intimitat qui
podria afirmar si és subjecte o objecte de desig? No s'és, potser, les dues
coses a la vegada? El desig pel que està per venir. Deixar-se seduir és un
passaport a l'aventura. Com tot viatge al desconegut, implica riscos i
limitacions a les que una s'exposa.
Abandonar la por
i deixar-se conduir pels territoris inexplorats de l'erotisme, propi i aliè, és
possible tant entre un matrimoni com entre un home i una dona que s'acaben de
conèixer. El desig apareix quan no es coneix el que està per venir. Descobrir
el secret que s'amaga sota dels vestits quotidians és una invitació al plaer.
És prendre vacances de la realitat, i donar lloc a les fantasies.
Quan es produeix
una trobada amb un desconegut el previsible queda absolutament de costat, res
sabem d'aquest altre: només que ens resulta atractiu i ens provoca aquest
"estrany pessigolleig".
Es necessita una
mica de suspens, acceptar el desconeixement d'aquesta "veritat" que
serà revelada en uns moments. Esperar amb ànsies l'instant de la revelació, de
l'experiència mística del que és estrany
¿GAUDEIXEN ELLES
EL SEXE SENSE AMOR?
Seguidament tenim un testimoni que ens explica la seva experiència:
"El sexe
sense amor pel mig, et serveix i és de gran utilitat en alguns moments en què
no volia saber de compromisos o embolics estranys. Jo després d'acabar una
relació de sis anys, vaig tenir dos partits diferents de sexe sense amor i et
dic que els vaig gaudir bastant perquè en ser només plaer com que s'intensifica
la cosa. Jo ho recomanaria a aquestes situacions, et puja fins l'autoestima
", revela Glòria de 26 anys, soltera, que acaba de sortir d'una relació
sentimental estable. Si s'escau el sentiment de buit no existia perquè tenia
clares les coses des del començament: "només plaer".
Per què unes
gaudeixen i altres no?
La resposta a les
diferents postures ha de tenir tantes respostes com dones hi ha, però, la
reflexió de la diputada socialista espanyola, exministre de Cultura i
escriptora Carmen Alborch, dóna una llum sobre això. Per això cita les declaracions
de Carlos Castilla del Pino a El País, en les quals afirma que en la cultura
masculina "el sexe té un caràcter més compulsiu, potser perquè tenim
erecció. Almenys és més visible. La cultura masculina és d'exterioritat, la
presumpció juga un paper important, mentre que la femenina és d'intimitat
". Així mateix, posa èmfasi en les confessions de l'antropòloga
nord-americana Leanna Wolfe "El meu cap no podria admetre sexe sense amor,
i si d'alguna manera s'aproximava el rebutjava".
Algunes dones declaren que necessiten afecte i connexió emocional, i consideren
el sexe ocasional perillós i no massa divertit. Llavors, per què fer-ho?
D'alguna manera arriben a la sublimació mitjançant el treball, el compromís
polític o la vida intel·lectual, descarreguen energies a través de l'exercici
físic ", explica en una teoria bastant lògica.
El que esta clar és que les dones tampoc pensen igual tot el
temps. Passen per etapes en que la seva autoestima és més o menys bona i
d'acord amb això actuen, senten i volen. Però, el sexe sense amor ja és
part de l'experiència femenina, el com es sentin davant seu guarda directa
relació amb l'etapa de la vida en què es troben.
